ACTUALITAT
---------------
ACTUALITAT
---------------
---------
Crònica d’una primera formació amb Ígnia
Cada vegada fa més fred. És dissabte, són dos quarts de deu del matí i la cafetera fa soroll. Comença el dia. Els ordinadors connectats, arriba l’hora i les participants arriben a la sala d’espera. Estem preparades. Cada cap de setmana la parella de formadores canvia, mantenint-se sempre una de nosaltres a l’equip. Acceptem l’entrada de les participants i donem la benvinguda. Algunes pantalles encara tancades amaguen les últimes accions –intuïm que acaben les torrades, es renten les dents o la més puntual es mira per última vegada al mirall o treu algun objecte de l’escena- i en el millor dels casos cinc minuts més tard unes quantes ja hi som. Qui no té una bona connexió o senzillament no vol activar la càmera ens saluda amb la veu. Qui en té somriu, o mou la mà. Som-hi!
Comencem recordant la darrera sessió, explicant com serà el matí –o com pretenem que sigui, en procés d’integrar la frase menos es más- i proposant algun exercici per explicar-nos com estem. Després d’algun compartir alguns dibuixos, objectes o cançons, passem al primer acte. Avui parlem de poder adult. Les participants, amb molta paciència, s’acomoden al que demanem: ara us compartim la presentació, ara farem grups, ara passem al jamboard, ara tornem, veieu?, ens sentiu?, podeu escriure-hi?, què en penseu?... i nosaltres, enèrgiques seguim proposant mentre observem i pretenem donar espai al que ens arriba. Fem veure que ens sobra el temps. Fem veure que no tenim cinquanta coses més preparades. I mentre ho fem veure, aprenem. Aprenem a donar-li espai al que necessita ser dit, a escoltar i integrar allò que es diu, a ser grup i a adaptar la nostra proposta al que ens arriba. Llencem frases reals -d’alumnes- al grup i contrastem els diferents contextos dels que provenim, si ens ressona, si no... es reconeix el dret a participar en els nostres centres educatius? Per parelles li donem alguna volta més. Sense ser-hi nosaltres presents els espais s’ocupen i els diàlegs prenen una altra forma. Ho compartim. Presentem una mica de teoria: tipus de poder, abús de poder i bon ús del poder. Parlem sobre què ens porta a aquestes situacions: què ens fa sentir apoderades? i desempoderades? Què té a veure amb una mateixa? I què amb la resta?
Arriba la pausa. Preguntem si la podem fer ràpida –al principi de la sessió era més fàcil ser fidels al menos es más- i, una vegada més, ens somriuen i ens diuen que sí. Gràcies. El sol escalfa una mica més i ens podem treure els jerseis. La barreja entre activitat, tensió i presència també ens escalfa. Aprofitem la pausa per refer la segona part. No tenim temps. Què fem? Què no? Van dir que volien espais per compartir les seves experiències... ens admetem. Parlarem ràpidament dels conceptes teòrics i passem a l’activitat. Hi ha un consens. Seguim amb el segon acte. Presentem els reptes que tenim com a acompanyants en la participació de l’alumnat. Parlem de lideratge: la nostra proposta és passar del lideratge formatiu al lideratge autogestionat. Ho expliquem. Ens queden tres quarts d’hora per tancar la sessió –una altra vegada el temps!- i proposem l’intercanvi d’experiències: pensem situacions en les quals no s’hagi reconegut el dret a participar. Com ho faries ara? Ens ho expliquem. Ens compartim dubtes, propostes, consells, preguntes, reflexions... fem equip.
Ens adonem de l’hora i proposem el tancament, la valoració de la sessió. Els ànims estan cansats. Molta informació. Molta activitat. Molt temps davant de l’ordinador. Les participants tanquen la sessió com l’han començada: col·laboren i s’expressen. Ha faltat temps per compartir, però estan contentes, còmodes, és útil. A la següent sí, de veritat. Ens ho apuntem tot. Gràcies.
Ens diem adéu, fins a la setmana següent. Algunes utilitzen el micro, altres mouen la mà per la pantalla. Quan les participants marxen tanquem el Zoom i baixem la pantalla. Ens fem una abraçada.
Els haurà agradat? Els haurà sigut útil? Hem fet Stories de la jornada? Estem exhaustes. I molt contentes. Entre setmana l’equip es tornarà a trobar per tancar els detalls i dividir-se –en principi, el directe ho acabarà de concretar- les activitats i les estones teòriques. Tornarà a fer soroll la cafetera i tornaran a arribar a la sala d’espera. Som-hi.
Arriba la pausa. Preguntem si la podem fer ràpida –al principi de la sessió era més fàcil ser fidels al menos es más- i, una vegada més, ens somriuen i ens diuen que sí. Gràcies. El sol escalfa una mica més i ens podem treure els jerseis. La barreja entre activitat, tensió i presència també ens escalfa. Aprofitem la pausa per refer la segona part. No tenim temps. Què fem? Què no? Van dir que volien espais per compartir les seves experiències... ens admetem. Parlarem ràpidament dels conceptes teòrics i passem a l’activitat. Hi ha un consens. Seguim amb el segon acte. Presentem els reptes que tenim com a acompanyants en la participació de l’alumnat. Parlem de lideratge: la nostra proposta és passar del lideratge formatiu al lideratge autogestionat. Ho expliquem. Ens queden tres quarts d’hora per tancar la sessió –una altra vegada el temps!- i proposem l’intercanvi d’experiències: pensem situacions en les quals no s’hagi reconegut el dret a participar. Com ho faries ara? Ens ho expliquem. Ens compartim dubtes, propostes, consells, preguntes, reflexions... fem equip.
Ens adonem de l’hora i proposem el tancament, la valoració de la sessió. Els ànims estan cansats. Molta informació. Molta activitat. Molt temps davant de l’ordinador. Les participants tanquen la sessió com l’han començada: col·laboren i s’expressen. Ha faltat temps per compartir, però estan contentes, còmodes, és útil. A la següent sí, de veritat. Ens ho apuntem tot. Gràcies.
Ens diem adéu, fins a la setmana següent. Algunes utilitzen el micro, altres mouen la mà per la pantalla. Quan les participants marxen tanquem el Zoom i baixem la pantalla. Ens fem una abraçada.
Els haurà agradat? Els haurà sigut útil? Hem fet Stories de la jornada? Estem exhaustes. I molt contentes. Entre setmana l’equip es tornarà a trobar per tancar els detalls i dividir-se –en principi, el directe ho acabarà de concretar- les activitats i les estones teòriques. Tornarà a fer soroll la cafetera i tornaran a arribar a la sala d’espera. Som-hi.
Escrit per
Amaia Belastegui
(membre d’Ígnia)
Amaia Belastegui
(membre d’Ígnia)